L'auca del senyor Esteve

L'auca del senyor Esteve és una de les obra més conegudes del Modernisme català, creada per Santiago Rusiñol. És el resultat de fusionar un quadre de costums i l'auca, una història pictòrica en vinyetes. La novel·la està dividida en 27 parts que mostren la vida del senyor Esteve, des del seu naixement fins al creixement del seu fill, en Ramonet. Rusiñol mostra la burgesia barcelonina encarnada en aquesta família, propietaris d'una petita merceria i el conflicte d'aquesta classe social amb el fill del senyor Esteve, en Ramonet, que vol separar-se de la tradició familiar i ser artista.



Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Madrid, 1931) va ser un artista polifacètic: escriptor, pintor, periodista i dramaturg. Va néixer en una família d'industrials tèxtils i tot i ser l'hereu, ja es va interessar per la pintura des de l'adolescència. Després de casar-se i ser pare, Rusiñol va deixar la seva empresa en mans del seu germà i es va dedicar a viatjar per Europa. A partir del 1888 va començar a escriure i l'any 1893, després de la seva ruptura familiar que va durar deu anys, es va instal·lar a Sitges i va crear un estudi que es convertí en un punt de referència modernista. Es va consolidar com a artista i escriptor, amb més de deu obres literàries, i va rebre diversos premis i reconeixements, com el títol de sociétarie del Saló de París. Al morir, el govern republicà va ordenar una cerimònia fúnebre oficial a la capital.